La (fascinant) història de la criptomoneda alternativa que podria salvar Grècia (i potser el món)
L’activista Enric Duran, conegut com Robin Banks, i el seu col.lectiu llencen el FairCoin
Laia Gordi, Londres
31/07/2015
Enric Duran ens cita en un xat encriptat, l’activista conegut com Robin Banks encara viu en la clandestinitat. “Per sostenir-me he hagut de hackejar el sistema monetari, oi que és original?”, diu.
“Els primers anys de clandestinitat vaig estar provant el Bitcoin per gestionar alguns dels aspectes de la meva situació de forma segura”, explica Duran que diu que com més n’aprenia més s’adonava del potencial que tenia una “tecnologia tant disruptiva”. D’allà va néixer la idea de fer compatible la independència dels estats i bancs que ofereixen les criptomonedes amb els valors de la “revolució integral”; que no és més -ni és menys- que una proposta de societat post-capitalista de Duran i el seu col·lectiu basada en l’apoderament de la població de la presa de decisions en tots els àmbits de la vida, és a dir, en l’economia, en la política, en la forma de societat, de cultura, etc., al marge dels estats i de forma assembleària. No va ser fins “l’abril del 2014, que se’m va acudir recuperar una criptomoneda que havia estat abandonada, el FairCoin, i utilitzar-la com a eina per a construir una cooperativa oberta de caire mundial, que vam batejar com a FairCoop”, continua teclejant Duran. Des d’aleshores, amb Thomas König, un programador austríac que de seguida va sumar-se al projecte, aquest col·lectiu dispers d’activistes, hackers i agitadores varies s’ha dedicat a desenvolupar, testar i imaginar tot el que és possible al marge del món capitalista i dels estats, sota un paraigua cooperatiu i amb una moneda virtual.
Com funciona el FairCoin (i el Bitcoin)
Les criptomonedes són una unitat de valor que enlloc d’estar lligada a un banc central, o a un be tangible, com per exemple, l’or, està lligada a un algorisme, a una formula matemàtica, que té un nombre determinat de solucions. Cada vegada que un ordinador o un conjunt d’ordinador soluciona la formula es crea una unitat de valor, o sigui un Bitcoin, en el cas de la criptomoneda més famosa del món. És com si un grup de programadores haguessin dissenyat un joc. Les regles del joc i el taulell estan a la vista de totes, ja que es tracta d’un programa de codi obert, així totes les participants poden avaluar que ningú fa trampes. Les qui resolen el joc guanyen punts o Bitcoins, d’això se’n diu «mining» en anglès, o dedicar-se a la mineria. Però també pots comprar criptomoneda amb moneda corrent o te’n poden regalar. El valor de la criptomoneda depèn de l’oferta i la demanda, i no del dòlar i dels tecnòcrates neoliberals del Tresor nord-americà; com més gent juga més valor té. El taulell o el programa mare s’anomena blockchain, que també podríem dir que és un llibre de comptabilitat públic i obert on es poden veure tots els moviments peer-to-peer que es fan, per exemple, en Bitcoins. És aquest tràfic el que estableix el valor de la moneda respecte les altres. Els avantatges concretament del Bitcoin són que, tot i que té una gran volatilitat perquè és un mercat petit, i amb relativament pocs diners es pot alterar el preu de la moneda, els seus defensors diuen que és més difícil especular-hi, o que creï una bombolla perquè té una tendència matemàtica a créixer i més endavant a estabilitzar-se. Però sobretot, el boom del Bitcoin ve del fet que les transaccions són anònimes, independents de governs o bancs, i lliures d’impostos. Els detractors assenyalen que el Bitcoin, i les criptomonedes en general, presumptament s’utilitzen massivament per blanquejar diners i comprar productes i serveis il·legals.
El FairCoin, però, segons Duran, va un pas més enllà del Bitcoin. Es tracta de canviar les regles del joc. D’entrada té un sistema de mineria que no depèn de la potència del teu ordinador i, per tant, és més igualitari i més ecològic, expliquen des de la FairCoop. A més, el col·lectiu està treballant en un nou algoritme que recompensa la cooperació i no la competició individual, puntualitzen. També, expliquen els activistes, han creat quatre fons de finançament dins de la FairCoop que ajudarien a desenvolupar les idees llibertaries de la revolució integral a escala global, si la moneda té èxit. La idea de Duran i els seus companys és o guanyem tots, o no guanya ningú. “La FairCoop i el FairCoin són apostes, tots els qui hi participem pugem en el mateix tren, on perquè guanyi un, hem de guanyar tots. És a dir, l’èxit personal només arribarà si arriba el col·lectiu, i aquest èxit col·lectiu provocarà l’èxit de molts projectes autònoms i personals”, apareix escrit a la pantalla quan Duran clica l’intro.
Però el hacker, rere la pantalla, admet que és un projecte encara amb moltes preguntes per respondre. El FairCoin, d’entrada, no pot evitar l’especulació ni la compra d’armes o el blanqueig. “En una moneda decentralitzada no tenim una eina de control en sentit fort” escriu. “El que tenim són eines organitzatives i comunicatives que promouen que el FairCoin s’utilitzi per cooperar, de forma solidària, per construir una nova societat post-capitalista, i que beneficiï les qui el vulgui utilitzar en aquesta direcció; mentre que les qui busquin només la privacitat de la moneda ja tenen el Bitcoin o l’efectiu”, tecleja ràpidament.
Utilitzar FairCoins és menys abstracte del que sembla. La setmana del 24 al 31 de juliol es va celebrar la FairCoin Week que va involucrar una seixantena d’entitats escampades arreu del món. Molt especialment van destacar 11 col·lectius a Grècia i 18 a l’Estat espanyol entre Catalunya, Galícia i el País Valencià. Durant aquesta setmana podies descarregar-te gratuïtament 40 Faircoins, uns 2 euros, després d’instal·lar-te al telèfon mòbil o a l’ordinador una aplicació Wallet o cartera, i amb aquests comprar productes justos als establiments associats. “És difícil saber les transaccions fetes perquè no hi ha un comptador que les sumi i no tots els moviments que es poden observar a l’explorador són pagaments reals. Però és clar que estem a l’inici de l’ús del FairCoin com a mitjà de pagament i com a tal deu haver mogut aquesta setmana algunes desenes de milers de FairCoins, el què equival a uns pocs milers d’euros” relativitza Duran.
La presencia del FairCoin a Grècia aquest estiu està sent important gràcies a que els companys de Duran han organitzat uns campaments d’estiu a l’illa grega de Creta, del 15 de juliol al 15 d’agost, per crear un teixit cooperatiu amb col·lectiu locals, donar a conèixer l’ús del FairCoin i generar l’autogestió econòmica per a la que aposten des de la revolució integral, expliquen activistes del campament.
“L’equip de la FairCoop ha provocat molt de debat i activitat a la meva ciutat des que van arribar per celebrar els campaments”, diu una participant grega. “Les idees revolucionaries que han portat, l’energia i la seves personalitats càlides són essencials per ajudar-nos a tirar endavant. El pitjor de la situació grega és que les promeses incomplertes de Syriza han comportat la mort de l’esperança. Els dictats de la troica amenacen de portar la gent cap al que sembla inevitable, el malson del feixisme,” sentencia.
Enric Duran es va fer conegut a Catalunya després que el 2008 va fer públic que havia robat quasi mig milió d’euros a 39 bancs espanyols en forma de petits crèdits que no pensava tornar. Els diners els va destinar a moviments socials. Després, amb un col·lectiu d’activistes catalans, van fundar la Cooperativa Integral Catalana, que es tractava, de fet, de portar a la pràctica les idees de l’anomenada revolució integral i era l’embrió a escala catalana de la FairCoop. La cooperativa és una xarxa de cooperatives que alberga des d’un restaurant a habitatges o un centre de salut que funcionen fora del capitalisme tant com poden, per exemple, practicant l’objecció fiscal. “Es tracta d’un procés de construcció d’una practica social autogestionaria al marge del control estatal i del sistema capitalista” acaba Duran, que sembla que resumeixi la filosofia de la seva vida. Tot seguit, diu que ha de marxar, que l’esperen per agafar un autobús.
“Adéu, una abraçada” i es tanca el xat.
This post is also available in: English Spanish French German Greek Italian