Perquè una moneda digital sigui acceptada en els mercats de moneda digital, pugui ser eina d’intercanvi i de valor i pugui ser intercanviada, per exemple, per BitCoins , ha se ser transparent i “neta”. Un altre aspecte molt valorat en una moneda digital és que els iniciadors no retinguin una part significativa de la mateixa, en cas contrari es podria associar la moneda a una estafa.
Si distribuíssim la moneda digital entre els col·lectius que han contestat el formulari i compleixen certs criteris podria semblar que obrem justament de portes endins però a fora ens podríem trobar fàcilment amb boicots i queixes per haver-la distribuït entre nostre col·legues, utilitzant criteris polítics, etc.
Si, per evitar aquesta situació, permetem que un gran percentatge de la moneda es distribueixi segons els criteris convencionals (mineria durant diversos dies, una llista aleatòria en la que qualsevol pot inscriure, etc.), ens trobaríem de nou amb que les minories del nord o riques obtendrien els beneficis del nostre projecte i en un probable marc de l’especulació. Això podria augmentar el valor de la moneda amb més rapidesa, però les previsibles caigudes sobtades posteriors i l’especulació en general crearien confusió i no farien cap bé al projecte.
Per contra, si rescatem una moneda digital que ja havia estat creada prèviament, passada ja la fase especulativa inicial i que es va devaluar fins a ser pràcticament abandonada com va ser el cas del FairCoin (es va situar en el lloc 200 del rànquing de criptomonedes, amb un valor total de 50.000 dòlars; és a dir, am 500 dòlars es podria comprar l’1% de totes les monedes), ens seria molt fàcil obtenir una important participació per mitjans que són completament acceptats per la cripto-communitat: comprar gran part del mercat per molt poc. D’aquesta manera, hem estat capaços d’establir un punt de partida molt avantatjós per al nostre projecte sense haver d’assumir la delicada responsabilitat de crear i distribuir una moneda digital des del principi.
Una vegada que la difusió del projecte s’ha iniciat i existeix la possibilitat d’adquirir i acumular la moneda entorn a ell, no hauria de ser difícil aconseguir augment del valor de FairCoin, augmentant així, i de retruc, la credibilitat de el projecte.
– El 6 de març de 2014 – Un desenvolupador anònim va crear Faircoin.
– El 23 d’abril de 2014 (approx.) – Aquest desenvolupador anònim abandonà el projecte Faircoin.
– El 6 de maig de 2014 (approx.) – La comunitat que deprès fundà FairCoop, va prendre la responsabilitat de la infraestructura tecnològica de Faircoin i va comprar gran part de la moneda. Enric Duran va ser-hi en aquella comunitat inicial.
– Les accions posteriors es documenten en aquest link.
– Al Març, Faircoin inicià el seu primer ANN: https://bitcointalk.org/index.php?topic=487212.0
– “FairCoin va ser abandonat a finals d’abril de 2014 pel seu desenvolupador original; no sense abans prometre grans projectes, inversors privats i molt més. La comunitat FairCoin s’acabà trabant amb promeses incomplertes, i la moral drenada. Alguns dinamitzadors entre la comunitat restant van organitzar un nou equip de desenvolupament.”
– Aquest va ser el context del segon ANN: https://bitcointalk.org/index.php?topic=601280.0
– Un equip de tres persones compromeses de la segona comunitat van ser les que van donar continuïtat a l’equip de desenvolupament: smartaction, drakandar i thokon00
– A causa de que el creador de la segona ANN no estava realment involucrat vam decidir tancar el segon ANN i al mateix temps el primer fork de desenvolupaments, i hem creat aquesta tercera ANN que administra l’actual Equip de Desenvolupament FairCoin.
“FairCoin és una moneda virtual descentralitzada i distribuïda a través d’un procés de llançament aeri immens durant els dies 6 i 8 març 2014 (veure les estadístiques de subministrament des de l’avió). Un montant aproximat de 49.750 adreces es registren per al sorteig, cadascuna capaç de reclamar 1.000 FAIR per hora. Les al.legacions als mètodes automatitzats de llançament aeri no van tenir cap efecte, ja que cada adreça IP podria registrar-se una vegada per hora, i 2 captchas diferents van haver de ser resolts. Aquestes precaucions de seguretat van ser amagats fins al dia de la distribució. El mètode de distribució ampli de FairCoin va permetre que una bona part de la comunitat de la moneda digital aconseguís una part dels 50 milions FairCoins.” https://fair-coin.org/
– 99.99% POS: és sistema un híbrid POW / POS pero la creació de moneda és 99.99% POS. Per tant, i segons POS, el sistema funciona gràcies als estalvis de tots.- Però per seguretat s’ha conservat un block POW cada 5 minuts i un altre block POS cada 10 minuts. Els dos mètodes combinats donen un resultat es es beneficia del millor de cada mètode.
– La remuneració més petita, 0.001FAC / block, estalvia gran quantitat d’energia. No val la pena consumir molta energia per una remuneració tan petita.
– L’Oferta de 50,000,000 minada en el block inicial d’aquesta manera no es va limitar l’accés a només els que tenien accés a recursos per minar.
– Els estalviadors connectats a la xarxa i minant rebran un 6% durant el primer any, un 3% durant el segon i 1% durant el tercer.
Algunes d’aquestes característiques poden canviar per consens i en benefici de FairCoin. Aquest és un tema sobre el que Fair.Coop i els seus membres tenen molt a dir.
De fet, en tant que Fair.Coop està basat en participació política oberta, podem dir que Fair.Coop afegeix a FairCoin una base d’acords entre humans que, fins a on sabem, no implementa cap altra criptomoneda. D’això en diem “consens basat en humans”.
Existeix dos sistemes de minat a través del qual remunerar les inversions en criptomonedes:
Proof-of-Work Mining. (Prova de treball)
Que, com el nom indica: guanyes una remuneració en moneda i taxes de transacció d’acord amb el nombre de blocs que mines amb èxit. Una vegada que un miner o miners han completat l’extracció satisfactòria d’un bloc de dades, guanyen un nombre de monedes, una part de les despeses de transacció contingudes dins d’aquest bloc, o una combinació dels dos. Aquest tipus de mineria requereix d’un inversor per prendre part activa en els blocs de dades de mineria, el que ajuda a verificar les dades de transacció i crear noves monedes. Amb la mineria de prova de treball, si no es posa en l’esforç, no es guanya res extra.
Proof-of-Stake Mining. (Prova de participació)
En el sentit estricte, no es tracta d’una “mineria”, ja que no s’exigeix cap treball addicional a l’inversor. Tot el que has de fer per guanyar amb aquest mètode és mantenir les monedes en un determinat tipus de moneder digital. Els seus guanys es basen en el nombre de monedes i els temps que es manté. Quan més s’inverteixi, més probable és guanyar. Als defensors d’aquest mètode els agrada remarcar que proporciona una major estabilitat a les divises car aquells que inverteixen s’allunyen de l’especulació a curt i els interessa l’èxit de la moneda a llarg termini. Aquest mètode per si sol s’utilitza molt rarament, ja que no dona lloc a cap mineria real.
Les monedes digitals que fan servir el mètode proof-of-stake el solen fer servir en combinació amb el minat proof-of-work. D’aquesta manera s’evita la tentació d’invertir formalment però no jugar cap paper en el minat de blocks, la qual cosa podria derivar en un minat extremadament lent. Aquest mateix comportament podria comportar altres efectes indesitjables com ara temps de transacció majors i menor seguretat per transacció, cap d’aquests fenòmens són desitjables per a una criptomoneda.
(extret de: https://www.coinpursuit.com/pages/proof-of-work-proof-of-stake-bitcoin-mining )
L’especulació és producte de la moneda sinó de la persona que la posseeix, en aquest sentit hi ha persones que s’estimen més crear serveis, comprar o vendre. Però qualsevol mercat està subjecte al risc d’especulació.
El mercats creats en base a Criptomonedes són mercats basats en la llibertat i, per tant, són susceptibles d’especulació. Dit d’una altra manera, si el seu principal valor es la descentralització, cal ser conscients que no és possible que un sistema descentralitzat de diners que es tanqui a negociació en els mercats privats.
Et podries preguntar a tu mateix si l’euro o el dòlar estan lligat a l’especulació. Hi ha molts participants que especulen amb aquestes monedes fiduciàries; no ens en adonem si tenim tots els nostres diners en la mateixa moneda que fem servir per a la despesa, però quan tenim diners en una moneda que no sigui el més utilitzat en la nostra àrea geogràfica, podem guanyar o podem perdre valor.
El percentatge dels guanys o pèrdues en un mercat depèn de la volatilitat i la liquiditat d’aquest mercat. Per tant, els mercats amb alta liquiditat i baixa volatilitat, com euro / dòlar, tenen baixos variacions de preu. En aquests mercats, la manera de guanyar o perdre molt és invertir molt. Altrament, en els mercats amb un volum molt baix i alta volatilitat, la possibilitat de guanys o pèrdues alt percentatge és més gran. Vist des de l’exterior, això crea la impressió de que les criptomonedes estan creades per a l’especulació.
Dit això, les persones disposades a comprar o vendre amb objectiu de guanyar a curt termini també poden estar fent una mica de bé social en un mercat de diners de baixa liquiditat, ja que faciliten l’accés (dins o fora) de les persones que utilitzen aquesta moneda per als usos pràctics (com la compra o venda de béns i serveis, o ajudant el valor de la moneda a través d’estalvi a llarg termini). però al guany a curt termini segueix sent una qüestió controvertida en ambients anti-i post-capitalistes.
És inevitable que una moneda com FairCoin tingui un volum baix i alta volatilitat al principi i fins que vagi consolidant el seu valor i la seva liquiditat per tal de ser més estable i tenir més acceptació en el futur.
Aquí tothom té un rol i pot ajudar a fer-ho possible. Si t’agrada participar, posts fer diferents tipus de tasques, per exemple:
– Si t’involucres en algunes tasques a través d’una comissió, podries ser recompensat en FairCoins (i en el futur, Faircredit) que pots guardar o gastar. La forma en què s’organitzarà tot plegat encara està en discussió en el consell eco sistèmica.
– Si t’involucres amb la venda dels seus productes o serveis en el FairMarket (el futur mercat en línia), pots treballar per a tu mateix (o ajudar a sostenir el teu negoci personal prèviament existent).
– Si t’involucres en un projecte de futur en relació amb els béns comuns globals, potser podries rebre una part dels FairCoins donats a aquest projecte ….
Aquestes són algunes opcions i, en el futur, es definiran moltes més.
Identificar qui són els benefactors potencials i seguir endavant és un procés democràtic en curs que involucra a tota la cooperativa: cadascun dels Fons és co-administrat per un consell que treballa en conjunt amb els altres Fons/consells, així com amb tota la comunitat de Fair.Coop.
El tipus d’organitzacions amb les que volem treballar podrien generar una producció entre iguals en el pla material, així com beneficiar-nos mútuament dels coneixements compartits. Uns altres tipus de projectes en els que volem centrar-nos són en aquells que no tenen els mitjans necessaris per activar aquest tipus de producció entre iguals.
Altres exemples inclourien projectes estratègics que poden afegir més valor als béns comuns. Per exemple, projectes que, pel seu compte, pot ser no tindrien la capacitat d’enxarxar-se i donar-se a conèixer per compartir els seus coneixements. Aquests projectes es beneficiarien del suport moral i material d’una comunitat global encara i que fóssin objecte d’accions hostils des de certs àmbits.
Més de nomenar organitzacions específiques, estem molt oberts a acostar-nos a tothom amb interessos compartits amb la Fair.Coop: co-creació i desenvolupament de projectes autònoms.
També estem molt interessats en potenciar el “Sud Global” per augmentar la seva capacitat de recuperació. Si bé no denotem una geografia concreta quan diem “Sud Global”, ens referim al 99% de la població menys afavorida independentment de la geografia on resideixi.
Qualsevol grup o persona interessada pot simplement unir-se a la nostra xarxa social, fer una ullada als equips de treball i les diverses comissions i incorporar-s’hi. Fair.Coop, malgrat la seva tecnologia, és un grup d’éssers humà en la seva essència.
Per més detalls sobre com cooperar, si us plau, punxa al següent enllaç.
Finalment, no dubteu a preguntar directament a les persones que ja participen a la xarxa sobre qualsevol cosa relacionada amb aquest tema.
Una gran quantitat de persones involucrades amb Fair.Coop són les mateixes, però la CIC com a entitat no és el líder central o motor del projecte. La CIC és un exemple d’un col·lectiu unit a una realitat bio-regional local, però hi ha molts de semblants al món, que estan sent units per Fair.Coop.
La CIC ha de ser considerada com un participant local més, un node més en aquesta xarxa entre parells que és la P2P i que permet que Fair.Coop sigui global.
De fet, Fair.Coop no pot ser altra cosa que global. Ha estat dissenyada específicament per a ser global – per aquesta raó, l’anomenem la Cooperativa Terra. No és un projecte local però de major escala. Un dels objectius clau de Fair.Coop és facilitar un cos global de coneixement, capaç de generar efectes concrets a nivell local.
En qualsevol cas, podríem fer una distinció de treball entre dos conjunts de mecanismes que es produirien a Fair.Coop: globals i locals. A nivell local veuríem, mecanismes especialitzats locals i coneixements que, al seu torn, alimentarien una economia del coneixement global oberta formada per, entre altres coses, dades valuoses i eines monetàries i econòmiques. Aquesta seria una relació bidireccional, ja que ambdós mecanismes es nodreixen mútuament en benefici del conjunt.
This post is also available in: English Spanish French Chinese (Simplified) Greek Italian